Ada Lovelace.

 

David Romero Galàn.

Ada Loveace es considerada como la primera programadora de la historia. 

Ada lovelace, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852), Al poc de néixer, els seus pares es van separar. La seva mare va saber que la germanastra del seu marit, Augusta Leigh, era també el seu amant, i va abandonar al seu marit.





Ada no tornaria a veure mai més al seu pare. La seva mare es va assegurar la seva custòdia, amenaçant al seu exmarit amb fer públiques les seves aventures extramatrimonials. Tant les de caràcter incestuós (Byron fins i tot va tenir una filla amb la seva germanastra) com les de naturalesa homosexual. El poeta va optar per abandonar Anglaterra per sempre.

L'enorme rancor que Annabella va guardar tota la seva vida cap a Byron va influir decisivament en l'educació d'Ada. Va intentar vacunar a la seva filla contra l'esperit romàntic del seu pare, obligant-la a estudiar matemàtiques. La insistència de lady Byron en reprimir qualsevol tret de la seva personalitat que recordés a la del seu progenitor va fer que Ada veiés les seves inclinacions artístiques com si fossin una malaltia.


Quines van ser les aportacions d'Ada Lovelace? Gràcies a la seva imaginació, a la seva capacitat per veure més enllà de la realitat immediata, Ada va ser capaç de desenvolupar diversos conceptes que actualment es consideren visionaris. El més cèlebre es refereix a el funcionament del que avui es coneix com algoritme informàtic. Ada va prendre com a exemple els números de Bernoulli (una sèrie infinita que juga un paper important en la teoria dels nombres) per descriure, per mitjà d'un diagrama, les operacions que la màquina de Babbage hauria de realitzar per calcular-los.


També va explicar com s'introduiria aquest algoritme a la màquina, i va esbossar conceptes informàtics com "bucle" (grup d'instruccions que s'executen diverses vegades) o "subrutina" (segment d'un programa que pot ser invocat en qualsevol moment). Si bé no es pot afirmar que Ada formulés el primer programa informàtic de la història (Babbage ho havia fet abans), sí que va ser la primera que ho va publicar.





Una altra aportació de lady Lovelace va ser el concepte de màquina universal, la idea d'un artefacte que pogués programar i reprogramar per realitzar tasques diverses. Aquesta cèlebre frase posa de manifest dues coses: la clarividència d'Ada pel que fa a les immenses possibilitats de l'invent de Babbage i la seva cautela a l'hora de traçar els seus límits. Ada rebutja una idea que li hauria agradat al seu pare: la intel·ligència artificial.


No obstant això, va saber veure que la màquina analítica no tenia per què limitar-se al càlcul matemàtic, sinó que podría processar qualsevol cosa que pogués expressar-se mitjançant símbols, com la paraula o la música. I com ho faria? Com els telers de Jacquard, mitjançant l'ús de targetes perforades. Ada acabava d'imaginar un ordinador.

Ada va morir el 27 de novembre de 1852 a causa de les sagnies provocades pels metges de l'època en un intent de curar el càncer d'úter que patia. Tenia 36 anys, la mateixa edat que Byron al morir, sent el seu últim desig de ser enterrada al costat del pare a que mai va conèixer.